FRANCO besos HITLER, HENDAYA 1940

          A les generacions sotmeses al règim franquista, a l’hora de narrar-lis els esdeveniments de l’enigmàtica entrevista que van mantenir Franco i Hitler a Hendaya el 23 d’octubre de 1940, se’ls hi explicava que Hitler va pregar a Franco que entràs a la Guerra com a aliat seu i lluitassen plegats i fent pinya juntament amb Mussolini però que, malgrat les súpliques i les promeses de grans recompenses del tot poderós Adolf Hitler, el dictador espanyol inflà pit i es negà rotundament a dur la seva estimada nació a la Guerra: “no Adolf, em sap molt de greu però aquí t’hauràs d’entendre amb Mussolini, jo tenc altres coses que fer”- és clar que això ho digué en castellà, perquè Franco no parlava català ni a la intimitat-. En poques paraules, que deixà al nazi ben estorat.

Ara ja no riu, però n'hi ha que encara hi serien

          Però el que va succeir, malgrat la versió de la propaganda franquista, fou tot el contrari. Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde es va oferir, dins el vagó de l’Erika (el tren oficial de Hitler), a entrar en actiu al mòdul fascista de la II Guerra Mundial, a més a més exigint els territoris del Marroc francés, Guinea, Oran i, només faltaria, el tresor britànic de Gibraltar, com a agraïment per la seva inestimable col-laboració. Ja està clar que l’austriac el va enviar a la merda. Més tard, el nazi va fer el famós comentari a Mussolini de “prefereixo que m’arrabassin quatre queixals fora anestèsia abans que tornar-me a entrevistar amb aquell homonet”. L’italià l’hi contestà “Espanya només té pa per a una setmana”. I tenia raó: Espanya estava massa debilitada i amb el fetge encara dividit per la recient Guerra Civil; Franco hagués estat un llast, un aliat de mel i sucre.

Es Mascle Ros a Hendaya?

          Malgrat la negativa d’Adolf Hitler, el dictador Franco abandonà la condició de neutralitat mantinguda fins a la data de la famosa interviu i passar a una postura de no beligerància, que va mantenir oficialment fins a l’octubre de 1943, moment en que trobà més que probable que Alemanya no guanyaria la Guerra i tornà a la prudent neutralitat. Es podria dir que va fer es cap viu.

          Però el fet curiós de tota aquesta història és que si Alemanya hagués accedit a les peticions, súpliques i plegàries de Francisco Franco, els espanyols haguéssem anat a la Guerra; naturalment l’hauriem perduda i els opressors fascistes falangistes haguessen estat jutjats i condemnats juntament amb els seus socis nazis, a més Espanya hagués rebut l’ajut del Pla Marshall, recorrent la història del segle XX amb la naturalesa pròpia de la resta d’Europa Occidental. Es clar que també ens hauriem perdut les pel-ícules d’Antonio Ozores i Paco Martínez Soria.

Valentí Valent i Valls                                            Es Mascle Ros