SOPES MALLORQUINES RE-PO-SA-DES.
El bon humor matiner dels dissabtes -
ves a saber per què - era immutable en Valentí Valent: el cafè amb llet, un bocí
de pa amb camallot i els alls que ja es fregien amb un bon rai d’oli verjo a la
greixonera el manteníen ben allunyat de qualsevol pensament angoixós. Hi afegí
dos manats de sofrit ben picadets i dos o tres prebes de cirereta. A
continuació venia la colflori, prèviament trossejada, i naturalment, remanada
amb molta paciència i tot a foc lent. Després vendrien els pèçols de bullir,
els xítxeros i tot seguit quatre o cinc cors de carxofes fetes bocins (també hi
afegiria el molt gustós i poc apreciat tronc pelat de les carxofes). Ramena que
ramena, i posant-hi la sal necessària perquè la verdura anàs amollant l’aigua, tot
just faltaven dos manats d’espinacs i un altre de juliverd, a més d’un pessic
de prebe vermell dolç i un tassó d’aigua perquè les verdures es fessin una mica
més, sense deixar-les ni crues ni massa fetes. A una altra greixonera hi havia
posat el pa de sopes amb la quantitat que ell trià. Només mancava abocar-hi totes
les verdures ben escorregudes dins la greixonera de les sopes, deixar reposar i
banyar el pa per a donar-li un cop de fogó abans de servir a taula (unes tàperes
i un bon rai d’oli verjo quan ja son al plat les fan insuperables) “Que no és
hora de fer una cervesa, Valent? Au idò!”
Per no mirar al rellotge, en Valentí
pelava ravenets i alls tendres, que juntament amb unes olives trencades eren
l’acompanyament ideal a unes sopes mallorquines que prest serien el seu dinar “si na
Cecília es dignàs travessar el portal d’una punyetera vegada…!” Però la
reportera que havia fet tremolar Madrid durant tres dies, ja era a la porta de
la cuina, amb una bata blanca de metgessa cobrint el seu cos nu, els cabells
castanys embullats a posta i un somriure de mala puta que deixaren a en Valentí
petrificat.
-
Qué fas vestit
d’aquesta manera, Valentinet, que no m’esperaves?
-
Es hora de
dinar, rateta. T’he t’he t’he fet ses sopes que a t t tu t’agraden …
-
Desvestit tot d’una i anem cap al cuarto ara mateix, que
ses sopes RE-PO-SA-DES són més bones.
Valentí
Valent i Valls
Octavi, que això cada vegada va a més!!!!!!!
ResponderEliminarEn Valentí té casi tot es mèrit. S'altre dia el vaig enviar a fer una interviu i ho va passar puta, pobret. Prest la publicarem.
ResponderEliminarM'encanta!!
ResponderEliminar