CRISTÓBAL COLÓN.ENTREVISTA AMB DONYA ANTÒNIA COLL I VERDERA

Historiadora especialitzada amb Cristòfol Colon

Rés ens féia pensar que un dia, Antònia Coll i Verdera, personatge hermètic i silenciós (fins que la coneixes), ens fes l’honor de rebre’ns a casa seva i, després de trenta anys de silenci, concedís en exclusiva una entrevista a Es Mascle Ros que ben segur passarà a la història. Diaris nacionals com ara El País, ABC o La Vanguardia, i fins i tot publicacions extrangeres com per exemple el Times ho havien provat de totes les maneres. Es Mascle Ros, de la mà de Valentí Valent, amb prou esforç i una capsa de torrons de La Pajarita, ho ha aconseguit. A la fi, Antónia Coll i Verdera, descendent directe de Cristòfol Colon, es despulla per a Es Mascle Ros.

Antònia Coll i Verdera ens mostra orgullosa la seva feina

Valentí Valent: Vostè afirma que Cristòfol Colon va néixer a l’Illa de Mallorca, però que de cap manera ho va fer a Felanitx, teoria que defèn un bon manat d’historiadors. D’on era exactament, segons Antònia Coll, Cristòfol Colon?

Antònia Coll: Bones tardes. Tofolet Colon va néixer, efectivament, a l’illa de Mallorca i, com ell va dir en més d’una ocasió – i a ca nostra no deim mentides -, concretament a Génova (aquí Valentí Valent queda bocabadat). Sí, sí, a la barriada de Palma, Génova, allà on ara hi ha la verge de Na Burguesa en lloc d’un monument a Tòfol Colon com tenen a Barcelona.

V.V.: Com ha arribat vostè a aquesta conclusió i què relaciona Colon amb la seva familia?

A.C.: Poc a poc, amigo, poc a poc: una pregunta i després una altre. A sa conclusió no hi he arribada jo, més si no ha estat ella qui m’ha encalçada fins a obrir-me els ulls. Quan es meu marit va “partir de viatge” vaig començar a estudiar ets origens de sa meva família, per distreurer-me una mica. Llavors vaig trobar uns abanspassats meus anomanats Antoni Coll i Angelina Oms, de Génova, que semblava no havien tengut cap fill, però...

V.V.: Però ?

A.C.: Antoni i Angelina eren cosins germans : primera coincidència, per què a sa meva família tots estem casats i divorciats amb cosins germans ; és una tradició.

V.V.: I?

A.C: Un bon dia, esgotada de tant estudiar ets abançpassats em vaig quedar frita a sa butaca del despatx, amb sa tele en marxa. Llavors vaig tenir una revelació en forma de somni i…

V.V.: Però com ho sap que va esser una revelació?

(Valent reb una galtada bestial de Antònia Coll, afectada per la segona interrupció)

A.C.: Calla i voràs! En es somni un infant de devers sis anys em deia que ell era en Cristòfol, es fill llegítim de Angelina Oms i Antoni Coll i que m’encomenava fer-ho saber a tot el món. Em vaig despertar amb una suor freda, com sempre, i amb el cor que m’anava a mil, com sempre. Resulta que després de Angelina i Antoni hi havia una foscor dins sa investigació de s’arbre genealògic: havien de tenir descendència per força! Si no, jo no seria aquí, ni tampoc vostè.

Amb un retrate del seu redepredí, clavat a Cristòfol Colon

V.V.: Jo sí que hi seria, no hi tenc res que
 veure…

A.C.: Aquí assegut no, bambol! En aquell moment, just després de sa revelació, a sa tele donaven un documental d’aquells de La 2 que tractava nada menos que des meu rederedepedrí, Cristòfol Colon, conqueridor de les Amèriques.

V.V.: I ?

A.C.: si me tornes a dir “I?” ten dus una altre llosca. M’has entesa? Idò i bé. Sa tele va començar a fer coses rares, cada pic surtien més rexes i sa imatge i es so eren cada vegada més xerecs. S’aparato era una Thompson que mai no s’havia espenyat: es documental era fals!!! (cop de puny damunt sa taula, coparro)

V.V.: Però el llinatge Colon que hi té a veure amb tot això?

A.C.: Bona pregunta. Cristòfol adoptà, com és natural, els llinatges de son pare i sa mare, que justament eren Coll i Oms : Cristòfol Coll Oms. Tot Génova se’n fotia d’aquell pobre infant (llàgrimes als ulls de Antònia Coll, historiadora). Encara que sa mare fos mestressa de s’escoleta de Génova no podia evitar que ets companys den Tofolet l’anomenassen Tòfol Collons. Allà on anàs de Mallorca era en Tòfol Collons. Es mal nom de ca nostra és Collons: segona i definitiva coincidència. A Génova me diven na Antònia de Can Collons, a mucha honra.

V.V.: es teus beneits! I com ho sap a tot això? Una altre revelació?

A.C.: Efectivament, després d’aquell primer som… De qué putes te'n rius, niñato? (Valent fa un esforç i aguanta així com pot) Dic que després varen venir altres revelacions. Un vespre si i un altre també es padrí Tòfol irrompia dins es meu somni fos allà on fos i m’anava contant tota sa seva vida, fins i tot detalls intims. Així vaig comprendre que sa història que noltros coneixem del descobriment d’Amèrica n’està plena d’errades.

V.V.: Per exemple? (Valentí Valent es mostra emocionat a la vegada que una mica acollonat, però disimula)

A.C.: Just te’n posaré un d’exemple. Hi havia una cuarta embarcació: la nau Santa Gertrudis, tripulada exclusivament per dones de reputació cuestionable, per dir-ho de qualque manera. Sence la Santa Gertrudis no haguessen arribat mai a terra: sa moral dets homos s’hauria enfonsat abanç que ses caraveles.

V.V.: Increíble. I com és que Cristòfol Coll Oms es converteix en Cristóbal Colon, conqueridor de les Amèriques?

A.C.: Ja era hora que m'ho demanassis en això, pollet! Què és que fa moure ets homos? Sa fortó !!! Tòfol Coll Oms arriba a s'adolescència i es mot Collons, que du penjat dençà que és nat, se li fa massa feixuc ; per molt ben parit que fos no hi havia joveneta que se li acostàs. Un bon dia se’n va cap a sa península amb sa esperança que allà no el mal-nomenin i començar de vell nou. Comparéix davant la reina Isabel amb una carta de recomanació que ell mateix ha falsificat …

V.V.: Però primer heu dit que a ca vostra no diven mentides… (Plassss…Plassss!!!)

A.C.: Niñato mal educat, t’estic fent potser sa revelació història més rellevant dençà des neixement de Jesús i tu … Ara ja m’he perduda … Ah, si! La reina Isabel el reb  i li diu textualment: “¿es usted Don Cristóbal Col Ons, el genovés?”. Es rostre de’n Tofolet es va transformar amb una expresió de divina felicitat. Ell no contava que a la península l’anomenarien Col en contes de Coll, ben igual que ara ets forasters diven Col de Soler o Castillo de Belver (mai no he entés per qué no diven també “castilo”)

V.V.: Ostia, tu, qué fort, increïble! (Valentí Valent s’ho comença a creure, i el rostre de Antònia es reflecteix ara més relaxat)

Coll Verdera va perdre cuatre dits amb un ventilador durant l'entrevista i continuà parlant com si tal cosa

A.C.: Aviat Cristóbal Col Ons fou Cristóbal Colons i després Colón. Sa química amb la reina catòlica va funcionar i tot d’una semblava que es coneguessen de tota la vida. “Cristóbal – va dir la reina - , aquí dice que tienes experiencia como navegante” i es resto ja ho sabeu, encara que no bé del tot. Prest publicaré “La història definitiva de Cristòfol Coll i Oms, conqueridor”.

V.V.: Qué fort, quina passada! Es Mascle Ros treurà foc i fum de bon de veres. Súper, de veres, sú-per !

A.C. : Bé, ara ja s’ha fet una mica tard. Per mi convendrà que quedis a dormir aquí. Prest ferà fosca i al meu llit hi…

V.V.: No,no,noooo! De cap manera. No cal que es molesti. Tan mateix m’esp…

A.C.: Anit dormiràs aquí, pollo, i demà de matí partiràs amb s’exclusiva.

(I així, amb una capsa de torrons de La Pajarita i un grapat d’explicacions per a Cecília Roig, l’estimada de Valentí Valent, l’agosarat col.laborador de Es Mascle Ros va aconseguir aquesta insòlita entrevista)

                                          Valentí Valent i Valls per a Es Mascle Ros