El naufragi del vapor Le Couvier

Història d’un salvament heroic

                                     

 

Fa més de 150 anys, la població de Santanyí i de Ses Salines varen viure uns fets de gran espectacularitat i rellevància: el salvament de la tripulació sencera d’un vaixell francès gràcies a la intervenció de Juan Bosch Ferrer, també dit de na Cama, patró originari del barri de Santa Catalina, de Palma, el qual, amb l’ajut dels seus homes i del seu llaüt San José, varen rescatar sans i estalvis, els homes de Le Couvier, de morir cremats o ofegats.

Era el matí del 25 de gener de 1848, quan una embarcació francesa anomenada Le Couvier, que anava d’Argel a Tolon (França), es va incendiar a molt poca distància de les platges del municipi de Santanyí. Le Couvier, pel que sembla, ja va partir de terra amb la inseguretat del seu capità, monsieur Tranquil·le Aubry-Bailleul, que ben aviat va intuir el desastre. No duien ni deu llegües navegades quan s’adonaren que tenien un greu problema en el dipòsit de carbó. Les flames, encara no massa esteses, s’intentaren apagar per una tripulació que no va escatimar esforços. Varen transcórrer així, part del dia 23 i tot el següent, fins que, finalment, el foc s’estengué per les veles. Encara que es va fer tot el possible, el dia següent, la nau, sobrecarregada d’aigua i amb el mariners esgotats, ja era una gegantina foguera. Enmig de la desesperació i sense cap llanxa per poder evacuar la tripulació, es varen disparar unes canonades d’auxili que ningú no esperava obtenguessin resposta.

L’atzar, però, va propiciar que just en aquells moments d’angoixa, passàs molt a prop un llaüt o falutxo mallorquí comandat per un tal Sr. Bosch de Cama, que navegava des del Port de Palma o des de les Canàries –segons diferents versions- en direcció al de Maó. En escoltar el renou de les canonades, el capità amb els seus homes varen acudir al lloc, atracant i rescatant tota la tripulació del vaixell, és a dir, una totalitat d’entre 160 i 180 homes, sense que es produís cap pèrdua humana, malgrat l’estat de l’embarcació i les grans flames. En no poder-lo remolcar, Le Couvier es va enfonsar. El llaüt, molt carregat, i comandat pel seu intrèpid capità, desembarcà els mariners francesos a una de les platges santanyineres, molt a prop de la torre de vigilància anomenada de na Gosta –de la qual avui només en queden restes.

La tripulació del vapor francès va quedar molt agraïda al patró i marins del San José, que era com es deia el falutxo salvador.

Mentre aquesta nau continuava el seu viatge cap a Maó, els nàufrags, molt contents, acamparen, així com varen poder, en unes costes, en aquella època, prou inhòspites i salvatges. Durant aquella nit, els homes es protegiren amb el velam que restava d’aquell desastre i ben prest foren auxiliats amb aigua, queviures i roba, per la, aleshores, petita població de Santanyí.

El matí del dia 26, la notícia del desastre va arribar a Ciutat, on, ràpidament, es va enviar, per tal de socórrer la tripulació, un vaixell francès dit Languedoc amb un grup format per diverses autoritats entre les que destacaven alguns polítics, el metge Sr. Miguel Muntaner, el cònsol de França, l’administrador de la Duana i un oficial de carrabiners. Una vegada arribaren, desembarcaren a on eren les fogueres, a la platja, i els mariners, esgotats, varen rebre la important comitiva amb la natural alegria.

Les aventures, però, no havien acabat encara, i havent de fer front a una gran tempesta, si partien amb el vaixell, tot el grup va decidir que faria nit al poble de Ses Salines, amb tanta sort, que es va perdre en el camí, pel que és ara la finca de S’Avall. Després de moltes penalitats, el grup va aconseguir arribar a la vila, però ben tard.

La comitiva d’autoritats i la tripulació es traslladaren, el matí següent, a Palma, passant també pels pobles de Campos i Llucmajor, on foren tots molt ben atesos i tractats. Quan ja arribaren a la capital, els mariners salvats, varen assistir a una emotiva missa en acció de gràcies a l’església de Santa Eulàlia. Els nàufrags, en general acollits amb simpatia per la població palmesana, varen generar desconfiança en algunes persones, ja que se’ls havia allotjat sense cap tipus de quarantena i, a més, se sabia que a la tripulació i al capità del vaixell salvador, San José, se’ls havia despatxat cap a un llatzeret, situat al port mateix de Maó, per por que haguessin agafat alguna malaltia.

Natural del raval de Santa Catalina, Juan Bosch Ferrer –de na Cama, es convertí, com molta de la gent originària d’aquest barri de pescadors, en un experimentat mariner, format a l’Escola Nàutica de Palma. Per la seva gesta de salvar la tripulació francesa fou condecorat amb la medalla al valor, el 1851, pel Govern Espanyol d’Isabel II. També fou distingit amb una medalla d’or pel Govern francès, en nom del comandant monsieur Tranquil·le i de tota la tripulació de Le Couvier, que li agraïen d’aquesta manera el fet d’haver-los salvat la vida. Gràcies en els seus descendents Pedro i Rafael Morató hem pogut rememorar un episodi històric, fins ara un poc oblidat, però que a les cròniques de l’època ja s’explica detalladament.

Les embarcacions

No podem pensar del llaüt San José, que va salvar la tripulació, de Le Couvier, com la popular embarcació a la que estem avessats, avui, a Mallorca. El llaüt o falutxo de mitjans del segle XIX, tan podia fer vint pams com ser una embarcació de considerables dimensions. Es caracteritzava sobretot per tenir una gran vela major llatina, acompanyada d’una altra, també llatina, però molt més petita, col·locada a prop de la popa. S’assemblava aquesta nau a un xabec, però, en petit, i era famosa per la seva velocitat. Tant podia servir per pescar com per a la navegació de comerç i fins i tot per lluitar a la guerra.

Le Couvier, per la seva banda, era un vapor classificat com a fragata-corbeta, tenia una força de 320 cavalls i havia participat a nombrosos esdeveniments bèl·lics. Era un vaixell de gran potència i molt modern per la seva època.

Bibliografia:

-         Llabrés Bernal, Joan: Noticias y relaciones históricas de Mallorca S. XIX (1841-60)

-         - Sampol Isern, Ramon: Los veleros de las Baleares

-         -Santaner Marí, Juan: Historia del Arrabal de Santa Catalina (1967)

Marta Aspachs Pagès                                                                           Es Mascle Ros