Històries de menjar i cuina

ESCALDUMS D’ENDIOTA I PILOTES AMB ENSAÏMADA

 

Aquell estiu de San Martí s’havia allargat gairebé fins al pont de la Constitució, deixant enmig una nevada històrica, i provocava entre els mallorquins un estat d’exitació més propi d’una illa del Carib en festes de carnaval. Un dels afectats era sens dubte Valentí Valent, que ara esperava amb ànsia animal l’arribada del dissabte, portador del estímul, el consol i la raó de la seva existència: Cecília Roig. A més, aquell cap de setmana a Cecília l’acompanyaven les seves germanes, Marta i Cristina, “ses menudes”, que Valentí ja tenia ganes de conèixer, sobretot perque havia sentit a dir que la seva coqueteria i bellesa feien competència a la germana gran. La trucada de divendres horabaixa:

-Valentí, que ja m’anyores, amor meu?... No passis pena que demà mos veurem. Pensa que tenim convidats. Que faràs els escaldums?... I t’he de dur res?

-Sí, rateta. T’hauries d’aturar a n’es forn de n’Amador i dur-me quatre ensaïmades, emperò crues. Crues del tot, vull dir…Si, quatre, una per cap.

-Idò en duré sis. Una per cap.

-Qué vol dir sis? No venien na Marta i na Cristina? Qui ve més?

-És una sorpresa. Tu prepara escaldums per sis. - i Cecília penjà.

 “No pot esser que tengui quatre germanes enlloc de dues. Això seria massa sort. Ja està!: dues ninfes com na Marta i na Cristina han de tenir novio, per força.” Dissabte al matí Valentí feia voltes al caparrot, mentre sofregia mitja endiota ben trocejada i amb sal i pebre bo dins una greixonera, amb suficient oli verjo, una cabeça d’alls i dues fulles de llorer. Amb la carn d’endiota ben doradeta hi afegí dues cebes molt picades, i aprofità aquells deu minuts per fregir una vintena de pilotes (volta i volta) a una paella amb prou oli, que havia preparat amb carn magre de porc i vedella, all picat, moraduix fresc i juliverd, i molt lleugerament enfarinades. Abocà dues tomàtigues de ramallet picadetes i les pilotes dins la greixonera, fent matrimoni amb l’endiota, els engatà amb una copa de conyac i dos tassons de vi blanc, per deu minuts després anegar la festa amb prou aigua per tapar-ho tot. Tenia mitja hora llarga per pelar, tallar en daus i fregir (dorades i cruetes) patates per sis començals, mentrestant la greixonera xupxupejava, igual que bullia el cervell de Valentí Valent, ara perdut amb tres germanes encisadores dins una pintura de El Bosco (a cops és la ficció la que supera qualsevol realitat).

El chef Bukowski de Portopetro ja tenia les patates dins la greixonera i remanava de tant en tant alerta a no espenyar les delicades pilotetes. Vuitanta minuts després de l’inici just mancava afegir-hi una picada de ametlla torrada amb un all i la sal per rectificar, si cal, i un detallet que portaria més tard Cecília. La minúscula part del cos de Valentí que tocava terra sentí la porta de ferro que s’obria i anà escapat a rebre els convidats: la llegenda no feia justícia a la gràcia i hermosura de les dues germanetes que no havien fet els vint-i-cinc i que, amb un somriure d’orella a orella enlluernaven la cara de pardal que se li quedà a Valentí, observat per una punyetera Cecília que portava les ensaïmades. Pel darrera, aparagueren un matrimoni de turistes que s’havia perdut.

 

-Valentí, aquí les tens, ses meves germanetes, na Marta i na Cristina, sa més menuda. Ah, i aquests jovenets són na Cecília i en Miquel, mumpare i mumare.

-(ininteligible)

Mentre uns posaven taula i els altres obrien botelles de vi o encenien un xigarret, Valentí, que ara es trobava més aprop dels afusellaments de Goya que no d’un jardí de llibertinatge, reposà sis ensaïmades crues a sobre els escaldums (el detallet) i llavors ficà la greixonera dins el forn, amb el grill a tope. Deu minuts o un quart i llest.

Quan els asseguts a taula contemplaren les ensaïmades ben cuitetes per fora, mentre per davall regalimaven saïm a sobre els escaldums, quedaren ben bocabadats. Ho tastaren, i Valentí va tenir a taula les cinc persones mes agraïdes del món, i al cap d’una estona la greixonera més neta de la terra. A la fi era un rei retratat per Velázquez.






Valentí Valent i Valls                                                  Es Mascle Ros