(Transcripció del Núm. 94 del setmanari “Foch y Fum”, amb data 29 de novembre de 1918)

FOCH-Y-FUM

 

Conferencia telefónica entre en Cambó y “Es Mascle Ros”

Rrrrrrrrrrring…..

Rrrrrrrrrrring…..

-¿Qui hem parla?

          -Som en Cambó.

-¡Que vol dí! ¿En Cambó sou vos?

-¿Y vosté és Es Mascle Ros?

-Tot a un tròs.

          -Milló,milló.

-Digui, ¿Qué se li ofereix?

-Enraunà amb vusté vulía

respecte a la autonomía

 de Mallorca.

          -Me pareix

 que no la conseguirém

 perque es nostros Diputats

son uns tios descuidads

 talment com mos mereixém.

-Es de la terra d’en Prim

casi ja l’hem conseguida.

-Mallorca está molt dormida.

-Nosaltres mos oferim.

-¿Juntarmos amb Cataluña?

-¿A cás no parlém igual

 es de la Ciutat Comptal?

-Gran distancia mos ayunilla.

-No sia pas xafardé;

 parlém identicament.

-Idó s’esper un moment

y jo l’hey demostraté

-Vinga les dificultats.

-¿Qué es un poll?

          -Lo que s’afíca

 sobre el cap i ben fort píca.

-¿Y els polls de gallina nats?

-Polls també s’hen han de dí.

-¿Pois y polls, tots  son jermans?

 ¿Heu veu com es cataláns

sols no sabeu distinjí?

-Es que a la Ciutat Comptal

parlém el llenguatje vell.

-¿Com li diuen a un ausséll?

-Sensillament, un pardal.

-Pues aquí es un’altre cosa

 molt distinta d’un gorrió.

-Podríem aficarló…

-Jo crech que fería nosa.

 Igualment que amb so trampá…

-¡Call! ¡No digui flastomies!

-Aquí trempám tots es dies.

-Cánfora y s’evitará.

-Trempám guiterres, trempóns,

 pamboli, instruments de buf…

-¡M’horrorisa, m’escarruf !

-Y tremparíem Cambóns.

-¡Home de Deu! ¿Que es que diu?

Vusté parla amb gran frescura.

-¿Com li deis a una freixura?

-¿A un có y lleu? Una perdiu.

-¡Ves que tal! Si axí aquí es deya,

 en nombrá un frit de porcella

 no hey hauría cap famella

 que no tornás ben vermeya.

-¡Cuanta escrupulositat!

-¿Com deis a una americana?

-Un sác, (de paño o de llana.)

-Un’altre dificultat.

-Donchs no comprench tal manía.

-Pues míri; si una sastressa

que una americana endressa

 necesitás cualca día

 botóns o fil per cosí,

 o un algo y hagués d’enviá

 sa mossa per no deixá

sa feina, ¿com s’ha de dí?

-Vusté es un home tant flác

 que ni hasta serveix per lastre.

 Axí es diu :  “Vésten al sastre

 y que et dongui algo p’el sác.“

-¡Caramba señó Cambó!

 Vosté es gran solucionista.

-Yo soc un catalanista

 mol amant de la rahó.

 Mallorca haurá de parlá

 com nosaltres al nou día

 o sinó a l’autonomía

 júru que no la tindrà.

 Mallorca es un pueblo hermano

 y Cataluña supera.

-¿Y heurém de dí calaíxera

enlloch de dí cantarano?

Dispensi señor Cambó

 perque a mí axó es cor me jéla.

Di a una peseta una pela

y un ral enlloch de velló,

a uns guardapits una ermilla,

 a un capell, dirlí un barrét…

-¿O troba que no es distrét?

-A una atlota una pubilla,

a uns calcetíns uns mijóns,

a uns calsons blanchs, calsutets,

la canalla a n’es ninets,…

Si ma vol tocá es…cambons.

-¡Home! ¡Valenta tocada!

-Ni a Pollensa es parla així.

Ma cregui,que es mallorquí

es una llengo educada.

-Es mes bufó el catalá.

-Está be; si cualca día

 obtenim s’autonomía,

totsols mos hem d’arreglá.

Pues per mes que es cataláns

 esclamin de que Mallorca

es terra pobre y molt porca,

(de porchs en tenim bastants)

voltros amb so conversá

duis molta gorrionería,(1)

volém sí s’autonomía

 peró bé volém parlá.

-Vaje, no sia ximplét

y enrahoni el catalá.

-Es gorrió no hem pot passá.

-Díguili un pardalet.

-Dispéns Cambó jo m’hi opós

 y hem sostench per lo que he dit,

 axó es un gorrió petit

peró n’hi há cualcún de grós.

-O bé vusté es fa el distret

o que soc boig sa figura.

Pardalet en miniatura,

 si es gros l’aucell, llevi el ét.

Es l’idioma catalá

el mes digna d’está en taula.

-Emperò aquesta paraula,

 me cregui, ni hem pot passá.

-Ya li pasará. ¡Carape!

El Mon no es fet amb un día.

 Obtenguent l’autonomía

 ve per la porta d’escape.

-Poc a poc señó Cambó.

-No so prengui malament.

Vull dir de l’enteniment,

 porta de imajinació.

 Caray que n’es mal pensat.

-Es que voltros catalans,

amb tot vos rentau ses mans

después que ja heu vesat.

-Es Cataluña la mare

 de la Regió mallorquína

que portará berretina.

-Com en Cambó el nostro pare.

-No sía xafarderot.

Amb que li sembli mentida

Cataluña es vostra dida.

-¿Y vosté que és es didot?

-Son exemples comparats

per conseguí els nostros fins.

-Ma cregui que es mallorquins

fa temps que estam desmamats.

-¡Vaje que es poc comprensible!

Mediti un xic Mascle Ros.

-Axó de a un cá dirlí un gós.

-¡Home de Deu! ¡Que es terrible!

-Jo record que amb n’Alcover

per volé parlá de normes

 va acabé s’asunto amb mormes…

-¡Home! A n’axò heu deixi fer.

-Noltros no volem cambia

 amb so nostro gran dialecta

que es mallorquí y dona afecta.

 Canviáu voltros de parlá.

-Es que nostra terra aimada

 ha tingut el gran Pitarra.

-Y noltros en Butifarra.

-Home, aixó es una porcada.

Hem tingut al general

 fill de Reus D.Joan Prim.

-Noltros encare tením

n’Weyler aquí natal.

-Tením a l’Enrich Borrás

que avuy no hey ha qui el súper.

-Y noltros en Balaguer

que no hey gué qui l’imitás.

-Hem tingut al gran Clavé

músich que era ben entés.

-Noltros D. Miquel Marqués

músich que heu feya molt bé.

-Tením un Teatre Licéu

d’els mes grans y dels mes fins

que com éll els mallorquins

no hen tenen cap d’el seu preu.

-N’Uetam era mallorqui

y també heu és en Nadal,

 es que amb eixit general

han anats a cantarí.

-¿Y amb res heus pudém guañá?

-Ma crégui que som cabotas.

-Els catalans tením flotas

 de vapors per navegá.

-Noltros també n’hem tenguda.

-Peró are no hen teníu.

-La va vendre un tio víu.

-Al cap derré l’heu perduda.

 ¿Y perrqué no heu protestat

y mallorquina sería?

-¡Ay Cambó! Desde aquell día

 en Verga hem te procesat.

-¿Y aixó?

          -Aclariuhó vos.

-Yo no puc acleriró.

-Pasiubé señor Cambó.

-Amb Deu siáu Mascle Ros.

(1) (A n’axó traduiuhó amb català.)

                                                                                Es Mascle Ros