GESA I PALAMA ARENA AL BRONX
DE N.Y.C.
 |
| Present francès |
El palau de
congressos, l'edifici de GESA, el Palma Arena i altres edificis
emblemàtics dels darrers anys de polítiques megalòmanes tenen els seus dies
comptats i sobre tot no costaran ni un euro als contribuents ni tan sols als
que els varen votar.
Avui 25 de setembre, desprès del dia de la Mercè, he llegit una notícia que m'ha semblat la solució definitiva al nostre problema.
William Radolph Hearts, millionari conegut, sobre tot, per ser l'inspirador del film de Ciutadà Kane, tenia com a somni fer-se un palau a l'americana, és a dir, un complexe residencial anomenat San Simeón. El principi del segle XX va ser l'època del moviment Spanish Revital Style, l’admiració pel patrimoni espanyol era tan gran que varen espoliar convents, claustres i fins i tot palaus. Va ser l’any 1929 quan l'historiador Arthur Byne va assessorar al Sr. Hearts en la compra del palau d'Ayamans, conegut per Can Fuster de s’estorell, de 1531, per 26.000 dòlars. En una carta dirigida al Sr. Hearts, el Sr. Byne descrivia el palau com una obra d'excel·lent construcció, exquisita i amb uns elements renaixentistes i gòtics d'un valor incalculable. Després de tres anys d'investigació s'ha pogut demostrar que part d'aquest palau va desaparèixer entre capses abandonades en uns magatzems del Bronx i tal volta varen acabar en els sòtils de la casa de convidats de la gran mansió San Simeón ( ens hem de resignar a uns dibuixos que l’Archiduc que va fer del pati ). L'any 1929 Espanya era un país pobre, inculte i sense cap interès per l'art. La república va intentar frenar aquest proces d'espoliació i va fer un catàleg i una declaració monumental així com una llei del tresor artístic de 1933.
Després d’uns minuts de reflexió vaig pensar que la política cultural i artística dels governs actuals no és tant diferent a les del 1929, ho demostra les retallades en cultura i educació afavorint a la banca i a la privatització de la gestió del patrimoni. Aquesta subtil coincidència m’ha fet arribar a una solucio per eliminar el problema de la FAÇANA MARÍTIMA. Possiblement no seria una bogeria vendre l'edifici del Palau de Congresos o fins i tot els altres a uns d'aquest milionaris (russos, àrabs, xinesos...)com va fer el Sr. Byne. Fins i tot es podria plantejar fer una donació altruista per part de l’actual govern que seria un gran " puntàs” electoral. Estic segura que molts de ciutadans serien voluntaris per omplir els vaixells de pedres i ferros (com el chapatote de galicia). D'aquesta manera fomentarien per una part el turisme jove en lloc del de la tercera edat(que ha patit els retalls del govern) i donarien una imatge d'una illa ecològicament sostenible en vers del fems que volem importar per incinerar. Ja ho diuen els experts, en temps de crisis els emprenadors amb imaginació seran els que sortiran abans.
Post-data:
Pels ciutadans que no estan molt a favor d'aquesta iniciativa el govern pot regalar unes ulleres de més baixa graduació per no veure el paisatge desolador . Aquesta idea ja esta implantada a l'estat d'Israel . Els jueus ortodoxes utilitzen unes ulleres amb una graduació diferent per no veure be les figures femenines i així no caure amb la temptació del novè manament .
Avui 25 de setembre, desprès del dia de la Mercè, he llegit una notícia que m'ha semblat la solució definitiva al nostre problema.
William Radolph Hearts, millionari conegut, sobre tot, per ser l'inspirador del film de Ciutadà Kane, tenia com a somni fer-se un palau a l'americana, és a dir, un complexe residencial anomenat San Simeón. El principi del segle XX va ser l'època del moviment Spanish Revital Style, l’admiració pel patrimoni espanyol era tan gran que varen espoliar convents, claustres i fins i tot palaus. Va ser l’any 1929 quan l'historiador Arthur Byne va assessorar al Sr. Hearts en la compra del palau d'Ayamans, conegut per Can Fuster de s’estorell, de 1531, per 26.000 dòlars. En una carta dirigida al Sr. Hearts, el Sr. Byne descrivia el palau com una obra d'excel·lent construcció, exquisita i amb uns elements renaixentistes i gòtics d'un valor incalculable. Després de tres anys d'investigació s'ha pogut demostrar que part d'aquest palau va desaparèixer entre capses abandonades en uns magatzems del Bronx i tal volta varen acabar en els sòtils de la casa de convidats de la gran mansió San Simeón ( ens hem de resignar a uns dibuixos que l’Archiduc que va fer del pati ). L'any 1929 Espanya era un país pobre, inculte i sense cap interès per l'art. La república va intentar frenar aquest proces d'espoliació i va fer un catàleg i una declaració monumental així com una llei del tresor artístic de 1933.
Després d’uns minuts de reflexió vaig pensar que la política cultural i artística dels governs actuals no és tant diferent a les del 1929, ho demostra les retallades en cultura i educació afavorint a la banca i a la privatització de la gestió del patrimoni. Aquesta subtil coincidència m’ha fet arribar a una solucio per eliminar el problema de la FAÇANA MARÍTIMA. Possiblement no seria una bogeria vendre l'edifici del Palau de Congresos o fins i tot els altres a uns d'aquest milionaris (russos, àrabs, xinesos...)com va fer el Sr. Byne. Fins i tot es podria plantejar fer una donació altruista per part de l’actual govern que seria un gran " puntàs” electoral. Estic segura que molts de ciutadans serien voluntaris per omplir els vaixells de pedres i ferros (com el chapatote de galicia). D'aquesta manera fomentarien per una part el turisme jove en lloc del de la tercera edat(que ha patit els retalls del govern) i donarien una imatge d'una illa ecològicament sostenible en vers del fems que volem importar per incinerar. Ja ho diuen els experts, en temps de crisis els emprenadors amb imaginació seran els que sortiran abans.
Post-data:
Pels ciutadans que no estan molt a favor d'aquesta iniciativa el govern pot regalar unes ulleres de més baixa graduació per no veure el paisatge desolador . Aquesta idea ja esta implantada a l'estat d'Israel . Els jueus ortodoxes utilitzen unes ulleres amb una graduació diferent per no veure be les figures femenines i així no caure amb la temptació del novè manament .
Ignàcia Pomar Es Mascle Ros
No hay comentarios:
Publicar un comentario