INDEPENDÈNCIA FORA NACIONALISME (II)

Per què no al nacionalisme?

La devoció i cega adoració cap a un estendard duu implícit el rebuig cap als altres, àdhuc aversió, fàstic i odi cap alguns d'ells, generalment els veïns. És aquest un sentiment malaltís, immadur i que encara és l'hora que aporti rés bo cap a la humanitat. Per si de cas no és suficient amb el sentit comú, "El món d'ahir" de Stefan Zweig, "Postguerra" de Tony Judt, "La pesta" de Camús i "Vida i destí" de Vasily Grossmann són quatre obres mestres de la literatura sobre la gran epidèmia del segle XX: els nacionalismes, tots!

No s'ha construït mai rés bo i perdurable amb els nacionalismes, per què aquesta malaltia no en sap rés de la mà esquerra, imprescindible per a dur a terme una estratègia prou subtil que no ens enfronti     uns amb els altres i amb la resta de nacions. És del tot necessari que un procés d'autodeterminació per part d'un minúscul arxipèlag sigui ben vist internacionalment. Ridícul també és el resultat de cercar un argument nacionalista repassant la nostra història, o només aquell tros que a alguns els hi convé; és, a més de ridícul, del tot arbitratri, garantidament ambigu i absurdament arriscat.

Construïr un nacionalisme partint d'una argumentació històrica resulta, sobre tot, infantil i, dins el caparrot d'un ésser adult, a més ridícul i irresponsable. L'argument per a una autodeterminació cal respondre a una necessitat física, pràctica, justificable amb arguments i no amb patriotisme, que és l'argument d'un ase.

No és aquest un manifest de desig d'independència, sinó de necessitat de la mateixa, crec que ja ho he dit. Rés d'això hagués escrit si em trobàs respectat i ben tractat, dins una mida realista, per part dels que ens han governat. Rés a veure té, per exemple, que parlem una llengua distinta, que és el català. La llengua no és motiu ni de separació ni tampoc excusa de unitat amb un altre territori que la compartesqui. I ara ja ens acostam als balears catalunyistes, que pretenen estar en millors mans sota el govern dels nostres germans catalans per què ens estimen, al contrari que l'estat espanyol. Hi ha que ser un ase per creure això, però un ase de veres. I ara ens acostam a l'argument tant estès de que som catalans per què Jaume I va venir a conquerir el territori balear i ens portà una cultura, i dintre aquesta cultura una llengua, i amb la cultura i la llengua el repartiment del territori i un nou i catòlic modus de viure.

Acceptar la conquesta aragonesa com a fonament per a un nacionalisme que ens portàs la independència implicaria acceptar no només la llengua com a part de la cultura heretada dels antics aragonesos, sinó tot el que vam acceptar des-de un principi, és a dir, un feudalisme tant radical que faria tremolar a José María Aznar, l'acceptació de l'estendard de la església catòlica fonamentalista radical i partidària de la tortura com a preludi a la masturbació, l'esclavitud i sotmetiment del 99% de la població sota una dotzena de bèsties mal criades i viure una història que serà escrita per bisbes, cardenals i papes.

Emparant-se en el passat més fàcil ho tenen els menorquins, els quals podrien reivindicar la seva anterior circumstància com a colònia anglesa. Recordem que els britànics varen fer el cap viu mantenint-se fora de l'euro, fora de la decapitació econòmica a que els nostres governants ens varen sotmetre voluntàriament i amb coneixement dels resultats futurs. Així dons, els menorquins no vos ho penseu dues vegades i demanau asil polític i reintegració dins l'administració britànica, Espanya no té capital per subvencionar una defensa contra els britànics, ni collons.

Alguns reivindicarem el nostre dret a recuperar la fe islàmica i l'estil de vida dels 500 anys més rics, amb tots els aspectes, que varem gaudir els balears. D'altres, tal vegada somiam en recuperar la ciutadania romana, amb tots els drets i privilegis que l'acompanyaven. Tot sigui per recuperar la nostra cultura.

Liquidem al nacionalista d'una vegada. El nacionalista el reconeixerem perquè sovint té un coneixement de la seva cultura i de la història del seu territori molt limitada; limitada a partir d'allà i fins aquell punt que comença a estorbar el seu argument. El nacionalista evitarà la amplitud o extensió del coneixement dels fets perquè això el col.loca a la alçada del seu suposat enemic o opressor. Altres cops el nacionalista és coneixedor de tota la extensió de la història del seu territori i ometrà als seus deixebles el que calgui per tal que aquests no dubtin de la seva quadriculada ideologia o perdin l'imprescindible fanatisme.

A les Illes Balears avui ens governa un claríssim exemple de nacionalista (a la foto), per si cal tenir-ne un referent actual.

Octavio Capó Truyols                                             Es Mascle Ros